Sant Feliu de Llobregat, denominada, en temps de la segona República, ''Roses del Llobregat'', es troba només a uns 10 km de la gran capital, Barcelona. Per tant, la proximitat amb la mateixa juga un paper primordial de flux, d'intercanvi, d'interrelació amb ella i, a la vegada, amb les poblacions del seu voltant.

La presència d’indústries dedicades al ram tèxtil (Can Bertrand 1861, Solà i Sert i Can Güell, ambdues de 1894), afavoreixen el desplaçament gradual del món agrícola a l’industrial. El món associatiu farà molt aviat la seva aparició amb la creació d’entitats com el Casino (1879), l’Ateneu (1881) i La Uni ó Coral (1892).

Pel que fa a l’ arquitectura la influència tant de l’Art Nouveau com de la Secessió vienesa i de l’Escola de Glasgow, a principis del segle XX, la trobem reflectida a Sant Feliu a través del patrimoni conservat. L’ampli repertori de noves solucions d’ habitatges, amb la diversitat de classes socials a les quals són destinades; l’aplicació acurada de ceràmiques amb els seus cromatismes i tècniques diverses visibles en façanes , o els treballs de fusteria; els esgrafiats i molts elements ornamentals modernistes formen un conjunt excel·lent per apreciar aquest béns patrimonials. Amb la particularitat de trobar-los inserits en una trama urbana –el Pla d’Eixample- que ha perviscut fins avui.