Monestir de Santa Maria de Lluçà

El monestir de Santa Maria de Lluçà va ser fundat a mitjan segle XII a l'antiga església parroquial homònima. Aquesta església era al peu del castell de Lluçà i estava formada per una nau amb un petit creuer, on hi havia un absis central i una absidiola a cada extrem. L'existència del temple està documentada des del 1168. Es creu que la construcció d'aquest monestir va ser afavorida i segurament finançada pels senyors del castell. Al segle XII es va refer l'església i es va erigir un petit claustre romànic, de 22 capitells, sobre columnes simples. El segle XIII va ser el temps de màxima esplendor de la canònica, a causa del gran nombre de donacions dels propietaris de la zona. Segurament va ser en aquest mateix segle tan pròsper que es va pintar el revestiment d'altar pintat sobre fusta, avui conservat al Museu Episcopal de Vic. És una obra d'un viu cromatisme i una de les pintures més belles del romànic català. Les pintures murals sota el cor, guardades ara en una dependència prop del claustre, daten del segle XIV. El 1330 va començar el declivi del monestir. A més, els terratrèmols que van afectar Catalunya entre el 1428 i el 1448 van castigar també Lluçà, fins al punt que es van esfondrar la nau de l'església, el campanar i algunes dependències monàstiques. El 1592, el Papa va suprimir les canòniques agustinianes a Catalunya, i la de Lluçà es va unir a la Casa de Caritat de Barcelona, que es va quedar amb tots els seus béns. Amb el temps, el monestir va esdevenir una petita parròquia rural. Al segle XVII es va convertir en santuari marià i al XVIII es va decorar l'església seguint l'estil barroc. Unes reformes de la Diputació de Barcelona el 1967 van permetre retornar a l'església la fesomia original del segle XII. Avui conserva bona part de frescos i pintures, i també alguna escultura de gran valor. Les obres formen un conjunt molt important del romànic català.
Tipus de monument
Monestir
Estil arquitectònic
Romànic