Monestir de Sant Pere de Casserres

L'antic monestir benedictí de Sant Pere de Casserres és a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau. Casserres era un antic castell dels vescomtes d'Osona-Cardona, on a mitjan segle X ja consta una església de Sant Pere. Els vescomtes són els qui hi fundaren el monestir. La vescomtessa Ermetruit en va fer iniciar les obres el 1006, i el 1015, sota la vescomtessa Eugòncia i el seu fill Bermon, s'hi va aplegar la comunitat i es va construir la gran basílica actual, consagrada el 1050.La dotació del cenobi es va estendre per diversos pobles veïns. El 1080 va ser unit a Cluny i va perdre la primitiva categoria d'abadia per esdevenir priorat. El monestir va ser el cap de les possessions de Cluny a Catalunya; de Sant Pere de Casserres depenien diverses terres i esglésies i els dos petits priorats de Sant Pere de Clarà (Maresme) i de Sant Ponç de Corbera (Baix Llobregat). Pedro de Luna, futur Benet XIII, va ser investit prior comendatari de Casserres el 1376.El monestir va començar a decaure als segles XIV i XV, i va ser secularitzat el 1572. D'aquesta manera, els seus béns van passar al col·legi de Betlem dels jesuïtes de Barcelona, als quals va pertànyer fins a l'exclaustració del 1767. Després va ser venut als propietaris del Pla de Roda.Actualment, en resta sencera l'església romànica de tres naus i tres absis, una de les obres mestres del romànic català, al costat d'un massís campanar. També es conserven bona part de les primitives dependències monàstiques i del claustre. Un terratrèmol, el 1428, va fer caure la volta de la nau de tramuntana i en va destruir el claustre. El 1998, però, es va inaugurar la restauració del monestir.El monestir és obert al públic general i a grups escolars, per als quals tenen material educatiu. S'hi fan també casaments i altres cerimònies, i festejos de caràcter privat.
Monestir
Estil arquitectònic
Romànic
Segells i certificacions Compromís Biosphere

Al mapa