Oliba, un visionari de l'any 1000


Vic, Ripoll, Berga, Cuxà, Montserrat i Sant Miquel de Fluvià són alguns dels llocs on aquest bisbe visionari va deixar la seva petjada. Un dels personatges a qui li devem que Barcelona sigui molt més que la seva capital de província,  i també part del nostre esperit pacífic i patrimoni romànic, és el bisbe i abat Oliba, un visionari de l'any 1000. 

Aquest 2018 se celebra el seu mil·lenari des que va ser nomenat bisbe de VicNascut el 971, l'Abat Oliba va ser el tercer fill dels comtes de Cerdanya i Besalú. Guifré el Pelós era el seu besavi.

Després de ser educat a Ripoll, va exercir com a comte de Berga i Ripoll quan el seu pare es va retirar, però aviat va percebre en el seu esperit tranquil i reservat que era un home més de temple que de govern. Va renunciar als càrrecs comtals per fer-se monjo a Santa Maria de Ripoll l'any 1002.

Sis anys després va ser nomenat abat de Ripoll (1008) i després abat de Cuixà, els dos monestirs més importants de l'època a Catalunya. Sempre visionari i proactiu, va emprendre la reconstrucció espiritual i material d'ambdues seus, reclamant béns que havien estat usurpats per la noblesa. De fet, va convertir el monestir de Santa Maria de Ripoll en un centre intel·lectual de primer ordre.

1.000 anys d'història

Altres monestirs que ell no governava, però sí que va fundar, van immortalitzar també la seva aposta pel romànic a Montserrat (1023) i Sant Miquel de Fluvià (1045).

Va ser el 1018, ara fa exactes 1.000 anys, quan va ser nomenat bisbe de Vic, segons els historiadors gràcies al suport de la comtessa de Barcelona, Ermessenda de Carcassona, principal responsable per l'amistat que tenien de què Oliba sempre es mantingués fidel al casal de Barcelona a les disputes amb altres comtats catalans.

Les creacions de les assemblees de Pau i Treva de Déu, en una època marcada per guerres a l'interior de Catalunya, van ser la seva principal tasca. El discurs i la iconografia de l'activitat humana i de com havia de ser pacífica conforme als valors cristians van influir en la Catalunya i l'Europa que avui coneixem.

Les assemblees de Pau i Treva se celebraren en benefici dels propietaris de terres, homes i dones lliures amb dret a vendre, permutar o deixar en penyora els seus alous. I els va permetre portar davant la justícia eclesiàstica els seus problemes legals.

Oliba va morir el 20 d'octubre de 1046 a Cuixà, però els municipis i monestirs esmentats, connectats la majoria per l'impressionant camí Oliba, ens permeten avui redescobrir la seva petjada inesborrable. 


Дополнительная информация :