Arquitectura contemporània a tocar de Barcelona
L’edifici Walden 7
El 16 d’octubre de 1972, l’Ajuntament de Sant Just Desvern va concedir la llicència d’obres de l’edifici Walden 7. El bufet d’arquitectes Bofill va batejar l’obra com un “edifici distòpic”. Eren els anys posteriors al ‘Maig del 68’; Ricardo Bofill havia viscut l’efemèride a París i va voler portar-ne l’esperit a Barcelona. De forma gairebé laberíntica, als setanta, el Walden era una festa: concerts, taller,s sessions de lectura… Però, amb el pas dels anys els propietaris històrics van anar marxant, i l’edifici va començar a envellir. Al seu web, hi ha el formulari que s’ha d’omplir si es vol visitar la comunitat de veïns del Walden 7.
Les Tres Xemeneies de Sant Adrià
Les Tres Xemeneies són l'últim vestigi d'un complex industrial molt més gran avui gairebé desaparegut: la central tèrmica de Sant Adrià del Besòs. Exemple de l'arquitectura brutalista industrial dels anys 70, les Tres Xemeneies són una icona de l’skyline del Besòs –“la Sagrada Família obrera”, en paraules de l’escriptor adrianenc Javier Pérez Andújar–. Però, més enllà de ser aquella silueta que avisa els veïns de Sant Adrià quan arriben a casa, les Tres Xemeneies són la construcció més alta del litoral català. Si aneu a passejar pels voltants i arribeu als peus de l’edifici, ho comprovareu.
Dipòsit controlat de la Vall d’en Joan al Garraf
El dipòsit controlat de la Vall d’en Joan és un abocador de residus que, gràcies a l’estudi Batlle i Roig Arquitectes, es va convertir en un gran parc públic. Situat al Parc Natural del Garraf, entre els municipis de Gavà i Begues, el dipòsit de la Vall d’en Joan és un dels emplaçaments paisatgístics més desconeguts dels voltants de Barcelona: un joc de terrasses i rampes ziga-zaga que han permès reconvertir l’abocador en un pulmó verd.
La Ricarda d’Antonio Bonet
Sense desviar-nos massa, ens aturem al Prat de Llobregat. Concretament, a La Ricarda o casa Gomis –pel cognom del propietari– . La construcció d’aquesta casa va ser realitzada per correspondència ja que l’arquitecte Bonet, aquells anys, havia realitzat alguns treballs a l’Uruguai i vivia a l’Argentina. La Ricarda és, doncs, un obra dirigida des de la distància. Amb tot, és un exemple destacat de l’arquitectura racionalista a Catalunya. Durant el franquisme, La Ricarda va servir com a refugi d’intel·lectuals catalans com Antoni Tàpies, Joan Miró o Joan Brossa. El Servei d’Informació Turística i de Promoció del delta del Llobregat organitza visites guiades amb inscripció prèvia.
Tecnocampus Mataró-Maresme
El prestigiós arquitecte Oriol Bohigas va liderar aquest projecte, que és el més recent dels que us presentem. El Tecnocampus Mataró-Maresme és gran complex universitari que combina espais acadèmics amb vivers d'empreses. L’espai docent compta amb un gran pati davant del mar Mediterrani. I, després, dos edificis formats per dos cubs d’obra vista allotgen els espais administratius per a les oficines, els centres de negocis i un auditori. Un passeig arquitectònic amb vistes al mar.
