Catalunya, el país del Modernisme


Els llibres d’història parlen de la profunda transformació que va viure Catalunya, i molt especialment les comarques de Barcelona, a principis del segle passat perquè va capgirar tots els àmbits de la vida: l’art, la literatura, l’arquitectura, l’espai públic, l’economia... De fet, poques coses permeten entendre tan bé la societat d'aquell temps com visitar les joies arquitectòniques d’aquella època: el Modernisme, uns temps en què una sèrie de famílies  es van proposar ser modernes. I fer-ne ostentació. 

Les que van impulsar aquesta modernització van ser les propietàries de les grans indústries de les comarques de Barcelona, que cada vegada tenien més poder econòmic. Volien transmetre una imatge de modernitat a Europa i, ràpidament, van demostrar una sensibilitat per l’arquitectura i les arts aplicades. Es tractava de refinar el gust i educar la mirada per posar de manifest que Catalunya era moderna.

D’aquella època són els edificis que es van encarregar a Antoni Gaudí, les pintures de Ramon Casas, les construccions de Puig i Cadafalch i també els cellers de Martinell i Brunet, entre d’altres.

Ara bé, si bé és cert que sense l’extraordinari llegat de Gaudí i els artistes del seu temps, a Barcelona no hi hauria modernisme català, i tampoc hi hauria molts altres tresors desconeguts que s’amaguen d’altres indrets de molt a prop. Des de les cases d’estiueig del Vallès i el Maresme, al patrimoni industrial de Terrassa, Mataró, Sabadell, Granollers o Cerdanyola del Vallès, fins a les colònies tèxtils del Llobregat o les catedrals del vi del Penedès. No cal fer massa quilòmetres per gaudir d’espais memorables d’aquesta època en què Barcelona i Catalunya es van voler modernes. Alguns exemples recomanables:

  • Casa Coll i Regàs (Mataró). És la residència que Joaquim Coll i Regàs, empresari tèxtil, va encarregar a un dels arquitectes de més renom de l’època: Puig i Cadafalch. Va quedar enllestida l’any 1898 i, des d’aleshores, és tot un símbol de la capital del Maresme. Té una àmplia oferta de visites guiades, tallers infantils i activitats diverses.
  • Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Terrassa). Dissenyat per l'arquitecte Lluís Muncunill a principis de segle, és considerat un dels principals exemples d'arquitectura industrial modernista de Catalunya. Antigament, era la seu de la fàbrica tèxtil Vapor Aymerich, Amat i Jover. Avui en dia, és el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) i promou el coneixement de la cultura científica, tècnica i industrial de Catalunya.
  • L’Illa Raspall (La Garriga). És un conjunt modernista únic a tot Catalunya. Es tracta d’una illa de quatre cases –la casa Barbey, la Torre Iris, la Bombonera i la casa Barraquer- construïdes per Manuel J. Raspall a principis de segle. L’Illa Raspall forma part de l’itinerari ‘El Modernisme de la burgesia’ que es realitza cada segon dissabte de mes.
  • Museu d’Art de Cerdanyola (Cerdanyola del Vallès). Es tracta d’un edifici modernista original de l’arquitecte Gaietà Buïgas. Els primers anys, va ubicar el primer Teatre-Casino de la vila i, posteriorment, va ser reformat per l’arquitecte Eduard M. Balcells amb l’objectiu que es reconvertís en casa d’estiueig. Actualment, és la seu del Museu d’Art de Cerdanyola (MAC),  destinat a la conservació, la recerca i la difusió del patrimoni artístic de la ciutat, especialment de l’època modernista, noucentista i art déco.

Si bé el nom de modernisme s’associa als moviments artístics europeus de finals del segle XIX coneguts com Sezession a Àustria, Liberty a Itàlia, Jugendstil a Alemanya, Tiffany als Estats Units i Art Nouveau a França; el modernisme català no es va limitar a les qüestions estètiques. D’aquella època són els edificis d’Antoni Gaudí, les pintures de Ramon Casas, i els poemes de Joan Maragall, sí. Però, a Catalunya, el modernisme també va comportar un intens desig de renovació identitària i cultural que va encapçalar la capital: Barcelona. 


Més informació: