El Lluçanès, sense presses


Si pintem camps de blat, ovelles, poblets pintorescos, patrimoni romànic i restaurants compromesos amb el producte i hi afegim gent amable, autèntica i rural, ens surt un retrat del Lluçanès. Un territori entre Osona i el Bages on la vida passa a un altre ritme i que s’ha de descobrir sense presses.

La Cris i en Carles del blog de viatges en català, wetravel.cat, accepten el repte encantats i ens conviden a fer-hi una escapada per endinsar-nos a les seves meravelles amb aquesta ruta:

Dissabte

  • 09.00h Esmorzar a Perafita
  • 10.00h Ruta en burricleta
  • 14.30h Dinar a la Fonda la Primitiva (Lluçà)
  • 16.30h Visita al monestir de Lluçà
  • 18.00h Arribada a l’Hotelet (Prats de Lluçanès)
  • 19.00h Passeig per l’entorn de Prats
  • 21.00h Sopar a Cal Baumer
  • 23.30h Mirador del santuari de Lurdes

Diumenge

  • 10.00h Ruta del pa (Mas Terriabras, molí de Puig-oriol, forn de pa Cal Pujals)
  • 14.00h Dinar a Ca la Mercè
  • 16.30h El roure de la Senyora
Els prats segats del Lluçanès

Esmorzar a Perafita

Segurament haureu tastat algun cop les famoses coques de Perafita, però ha arribat el dia de menjar-les directament al lloc on es produeixen: el bonic poble de Perafita. Nosaltres escollim la de xocolata, però n’hi ha de forner, de pinyons, de cabell d’àngel i, fins i tot salades. I sí, són addictives!

Les coques de Perafita

Ruta en Burricleta

Ens han dit que el Lluçanès s’ha de descobrir tranquil·lament i, per això, decidim començar a descobrir-lo dalt d’una bici. Però no és una bici qualsevol, és la Burricleta, una bici elèctrica, o més ben dit, de pedaleig assistit. Efectivament és molt més adient aquest nom perquè comprovem que si no pedalem, res de res, el motor no funciona. Si sou de la llei del mínim esforç, la burricleta no és el vostre transport. Segurament, el que busqueu és una moto, però en aquest cas no estareu descobrint el Lluçanès sense presses.

Burricleta, una manera de conèixer el Lluçanès

Santa Eulàlia de Puigoriol

Mentre pedalem, també aprenem com fer que la nostra Burricleta ens ajudi més. Com més pujada faci el camí, més energia necessita i, per tant, hem d’apretar el botó arri i donar 1, 2 o 3 pastanagues a la nostra Burricleta. Comencem la ruta de la volta a la serra del Molar i després d’un recorregut per camins, arribem al primer poble pintoresc de la ruta: Santa Eulàlia de Puigoriol.

Entrada a Santa Eulàlia de Puigoriol amb burricleta

Sant Martí d’Albars (pont romànic)

Una carretera molt poc transitada ens porta fins al nucli rural de Beulaigua i, després al meravellós poble de Sant Martí d’Albars. Però, per nosaltres, el gran atractiu d’aquest poblet és el magnífic pont romànic que creua la riera de la Gavarresa.

El pont romànic de Sant Martí d'Albars

Perafita

Un cop a la meitat del camí, la ruta combina camins i més carreteres poc transitades i ens porta, de nou, a Perafita. Tot i que hem començat el nostre cap de setmana aquí, travessar-lo en bici ens permet descobrir-lo al ritme lluçanès. En total 26 quilòmetres entre arris, pastanagues, pobles encantadors i paisatges bonics ens han donat la benvinguda a una comarca que promet.

Descobrint Perafita en Burricleta

Dinar a la Fonda la Primitiva

A Lluçà hi ha dues parades obligatòries: el monestir, que veurem després, i la Fonda la Primitiva, un del millors restaurants que hem provat en els darrers mesos. Aquí, no hi ha carta ni es tria el que es menja. La Kin, la cuinera, decideix el menú de cada dia, que es va servint a l’estil lluçanès, poc a poc. Però no és un menú de primer, segon i postres, sinó inclou diversos entrants, un segon contundent i una degustació de postres. Tot amb una qualitat extrema i un producte de gran qualitat. A nosaltres ens toquen uns bunyols d’espinacs, uns natxos amb hummus de pastanaga, una amanida de remolatxa i col, un carpaccio de carbassó amb sèsam, una sopa de meló i una vedella a la brasa exquisida. I de postres, un pastís de xocolata i un gelat de formatge amb fruits vermells. Deliciós!

Els plats de la Fonda la Primitiva

Monestir de Lluçà

Just davant de la fonda, tenim una joia romànica, el Monestir de Lluçà. Se sap que la primera església va ser consagrada el segle X, però l’actual és més tardana. És molt acollidora amb els sostres també de pedra, però el que més ens agrada a nosaltres és la porta decorada amb ferro forjat. Es creu que és de la forja de Ripoll i segons ens explica el guia, és una de les forges que millor treballava el ferro perquè va descobrir com mantenir la temperatura alta i constant. No us perdeu tampoc l’altar, on hi ha una reproducció de pintures d’origen bizantí

La porta de l'església del monestir de Lluçà

Claustre del Monestir de Lluçà

Fer la visita guiada amb el conservador de l’espai és més que aconsellable, ja que transmet amb passió la seva visió de la història del lloc. Probablement serà molt difícil demostrar científicament si el claustre ja es va fer amb la primera església i si, per aquest motiu es tracta del claustre català més antic que queda dempeus. Però el que si que és cert és que aquest claustre de planta irregular té 22 capitells esculpits amb temes vegetals i de bestiari. Demaneu quina és la porta que condueix a la sala annexa on es guarden les pintures murals i frescos del segle XIV que complement aquest conjunt importantíssim del romànic català.

El claustre del monestir de Lluçà

Prats de Lluçanès

Ja ho diu el seu nom, prats. És el paisatge que abunda a l’entorn de la capital del Lluçanès. Recent segats, de color daurat, plens d’ovelles pasturant i amb el dia fonent-se. No podem demanar una postal més bonica. El Lluçanès ens acaba de regalar un d’aquells moments que acostumen a anar buscats i que, per sort, trobem de casualitat.

Els prats segats del lluçanès

Dormir a L’Hotelet

Els nostres amfitrions d’aquesta nit són en Jordi i la Teresa, una parella de mitjana edat que ens rep amb el caliu que caracteritza els lluçanesos. Fa 13 anys que van decidir muntar l’Hotelet, una casa amb una dotzena d’habitacions, amb la intenció d’ajudar a dinamitzar el turisme a la zona. Habitacions modernes, ben decorades i amb totes les comoditats. Però si una cosa destaca a l’Hotelet és en el tracte. Al matí, ens deixen una safata plena de pastes del forn del poble amb un missatge personalitzat. Ens agraden els llocs amb ànima! 

L'Hotelet de Prats de lluçanès

Sopar a Cal Baumer

A Cal Baumer es menja en una taula compartida. Una taula llarguíssima (ni més ni menys que 12 metres!), on els comensals seuen de costat separats per una o dos cadires, depenent de les reserves del dia. Hi trobareu un menú de cuina casolana, de proximitat i amb racions generoses. A la sala, en Ramon explica amb detall el menú del dia i, a la cuina, la seva dona, la Maria Mercè, s’encarrega de deixar a punt els plats perquè satisfacin tots els estómacs. Després dels postres us oferiran licors gratuïts. Tasteu-los perquè els produeix tots, de manera casolana i natural, en Ramon.  

El sopar a Cal Baumer

La lluna des del santuari de Lurdes

Situat en un espai tranquil i enlairat, és un indret ideal per contemplar la lluna i les estrelles amb el bonic santuari de Lurdes com a teló de fons. Si hi aneu de dia, és un mirador esplèndid per gaudir de les vistes de bona part del Lluçanès: petits pobles i masies aïllades, el poble de Prats de Lluçanès, el Montseny, els Pirineus orientals i Montserrat.

El santuari de Lurdes de nit

Diumenge

Si ahir vam descobrir part del patrimoni cultural, dels paisatges i dels pobles del Lluçanès, avui ens endinsarem de ple en unes de les seves produccions més conegudes: el blat i el pa.

Ruta del pa

La majoria dels forners del Lluçanès segueixen elaborant el pa com es feia antigament, seguint un procés artesanal i sense presses, la manera que més caracteritza la comarca i els seus habitants. La ruta del pa permet descobrir el procés des del principi: la producció de la matèria primera. Així que amb aquesta ruta, visitarem una explotació agrària, un antic molí fariner i un forn de pa, mentre descobrim més paisatges lluçanesos.

Els prats del Lluçanès

Mas Terricabras

L’Imma i en Miquel són dos dels “culpables” que al Lluçanès es torni a produir blat forment, una varietat antiga que ha permès recuperar l’aroma i el gust del pa d’abans. La va recuperar un pagès de la masia Montorro (Sant Agustí de Lluçanès), a partir d’una espiga que va trobar en un rebost i, després de tornar-la a plantar, el Mas Terricabras es va encarregar de tornar-li a donar vida. Aquest tipus de blat és menys productiu que el convencional, però té molta més qualitat, és més digestiu, no conté químics i gràcies a les seves arestes, molt més fortes, i a la seva alçada, pot arribar als 2 metres, no se’l mengen els porcs senglars. L’Imma i en Miquel tenen unes fortes conviccions i aposten pel producte de la terra i tot i que n’obtenen menys rendiment i no és fàcil (ha de portar a moldre el blat a un petit molí a Bellver de Cerdanya), no deixaran de cultivar blat forment.

El camps del mas Terricabras

Molí de Puig-oriol

El molí de Puig-oriol va estar en actiu fins als anys 80, però, quan la riera Lluçanès porta aigua i permet omplir la bassa, encara funciona. Aquest antic molí fariner funcionava gràcies a la força de l'aigua de la riera i era un dels que formaven part de la xarxa de molins de la zona. L’Antonio ens espera per explicar-nos tots els detalls, des dels dos molins que amaga (un per moldre el gra del bestiar i l’altre per fer la farina del pa) fins la roda per on entra l’aigua i diferents moles del molí. Un autèntic viatge en el temps!

El molí de farina de Puig-oriol

Forn de pa Cal Pujals

Cal Pujals no és un forn qualsevol és un forn moruno, és a dir, que es fa el foc en el mateix recinte on es cou el pa. Són difícil de trobar avui en dia i es caracteritza per una bòveda d’obra dins la qual s’hi crema llenya que fa pujar la temperatura i deixa el forn a punt per coure el pa. L’arquitectura del forn és una meravella que ja té més de 80 anys i en Sergi o en Dani, els dos germans forners, us l’ensenyaran més que orgullosos, i no és per menys. Són del tipus de forners que encara es lleven a les 3 de la matinada per fer el pa del dia. Treballar amb farina de blat forment i massa mare implica que la massa ha de fermentar durant hores, i no amb 30 minuts com el pa de supermercat. El mostrador del forn també és una petita joia de museu, on sembla que els anys no hagin passat. Us recomanem que, per suposat, compreu pa, notareu la diferència amb el convencional, però també que tasteu la coca de forner, és de premi!

El pa del forn de Cal Pujals a Sant Boi de Lluçanès

Sant Boi de Lluçanès

La ruta del pa ens ha portat fins a Sant Boi de Lluçanès, un dels 13 pobles que conformen el Lluçanès. Un poble regentat per la calma quotidiana, ple de casetes de pedra, coronat per l’església. Fer-hi una volta no us portarà més de 15 minuts, però ho trobem més que recomanable per seguint-nos empapant del Lluçanès sense presses.

El nucli de Sant Boi de Lluçanès

Dinar a Ca la Mercè

Enmig del poble, trobem aquesta antiga masia que ara acull el restaurant Ca la Mercè. Però, no busqueu la Mercè com fèiem nosaltres, és només el nom de la casa que han volgut mantenir els actuals propietaris. Aquí la joia de la corona, són els postres. Una carta infinita que va des de trufes, fins a tot tipus de pastissos, passant per creps i cremes dolces. Si sou dels que guardeu sempre un racó pel dolç, us encantarà!

El dinar de Ca la Mercè

El roure de la Senyora

Per acomiadar-nos d’aquesta magnífica comarca, anem a veure una de les seves joies naturals: el roure de la Senyora. Es tracta d’un arbre monumental inventariat per la Generalitat, de grans proporcions (15 metres d’alçària, 4 mentre de volt de canó i 30 metres de diàmetre de la capçada). És tan gran i majestuós que fins i tot algunes de les seves branques es recolzen a uns troncs que s’han habilitats per assegurar-ne la conservació. És als afores de Sant Boi, s’hi pot anar a peu (20 minuts) o en cotxe.

El roure de la Senyora

Informació pràctica

  • Burricleta. La seu de la Burricleta al Lluçanès és Puigmajor, una masia a 3 km del poble de Perafita. Una ruta de mig dia costa 25 euros per bici. Hi ha preus especials per a famílies.
  • Fonda la Primitiva. Al poble de Lluçà. Cal reservar perquè només fan un torn. El menú costa 22 euros, begudes a part.
  • L’Hotelet. A Prats de Lluçanès. Els preus van entre els 50 i els 60 euros per habitació doble en funció del dia de la setmana i la temporada i inclouen l’esmorzar.
  • Cal Baumer. Tenen un menú que canvien cada setmana i que es pot fer complet (32 euros) o només un plat (23 euros).
  • Ruta del pa. Només heu de tenir clar com arribar al Mas Terricabras (Oristà). Allà us facilitaran tota la informació (amb coordenades GPS incloses) per arribar a la resta de punts. Cal que reserveu amb antelació. Són 15 euros per adult i 5 per nens de 6 a 12 anys.
  • Ca la Mercè. A Sant Boi de Lluçanès. Tenen carta i el cap de setmana ofereixen un menú de 26 euros.


Més informació: