El Moianès, ruta per l’Ecomuseu


Més de 60 poues de gel, un rentador de llana o una mina per assecar un estany. Aquest és part del patrimoni preindustrial que conserva el Moianès. Espais únics perfectament conservats que podem visitar in-situ gràcies a l’Ecomuseu. Un projecte territorial que ha recuperat els espais que centraven l’activitat econòmica de la comarca entre el segles XVII i XIX, molts d’ells únics a Catalunya.

L’Ecomuseu té 6 espais visitables. Nosaltres us proposem descobrir-ne 4 en un dia seguint la ruta que ha fet la Cris, del blog de viatges en català wetravel.cat. Passarem per quatre municipis diferents i acabarem el dia amb vistes. Preparats?

  • 10.00h Espai Hemalosa (Santa Maria d’Oló)
  • 11.00h Ruta per Santa Maria d’Oló
  • 12.30h Casa de Cultura (L’Estany)
  • 13.00h La mina de l’Estany
  • 14.30h Dinar al restaurant Magadins Vell
  • 16.00h El rentador de llana (Castellterçol)
  • 17.00h Les poues de la Ginebreda (Castellterçol)
  • 18.00h El mirador de la Creu (Moià)
Santa Maria d'Oló, un dels pobles del Moianès

Espai Hemalosa

Comencem la ruta a Santa Maria d’Oló, a l’extrem nord de la comarca del Moianès, i ho fem a l’antiga fàbrica tèxtil Hemalosa. És un dels espais d’acollida i punt d’informació de l’Ecomuseu. La visita guiada que ofereixen és un punt de partida ideal per retrocedir en el patrimoni preindustrial del Moianès, ja que ens permet fer-nos una idea del canvi que va suposar l’establiment de dues fàbriques tèxtils, Borràs i Hemalosa, a un poble 100x100 rural.

L'Espai Hemalosa de Santa Maria d'Oló

Teler Saurer

Una de les peces més interessants d’aquesta fàbrica, que va arribar a tenir 200 telers en funcionament, és el teler suís Saurer. En van portar 6 als anys 40 i, un cop a Oló, en van desmuntar un per copiar-lo i fabricar-ne més directament allà. La fàbrica Hemalosa va arribar a ser tant important pel poble que anomenaven al propietari l’amo d’Oló. De fet, gràcies a ell el telèfon va arribar al poble i el centre recreatiu va tenir una màquina de cine.

El teler Saurer de Santa Maria d'Oló

Santa Maria d’Oló

Després de descobrir la història de la industrialització d’Oló, anem a conèixer el poble antic. Situat a la part més alta, entre dos torrents, és un enramat de carrers medievals coronat per l’església de Santa Maria d’Oló. Actualment és una barreja d’estil gòtic i barroc, però els seus orígens són romànics i es creu que es va aixecar en la mateixa època que l’antic castell, cap a l’any 999. Si teniu l’oportunitat d’entrar a l’església, hi trobareu el retaule barroc de Pau Sunyer, que va sobreviure a la destrucció que es feia dels temples eclesiàstics durant la Guerra Civil, gràcies a l’enginy del secretari del poble, que va deixar cremar les figures religioses que s’hi mostraven a canvi de conservar el retaule.  

El nucli antic de Santa Maria d'Oló

Casa de Cultura de l’Estany

La següent parada és a l’Estany i la seva Casa de Cultura, un altre punt d’informació del Moianès. En aquest cas és un espai ideal per entendre on és l’estany de l’Estany, una pregunta que es fan molts visitants quan arriben per primer cop a aquest poble. Una exposició fantàstica explica amb molt de detall com es va dessecar aquest estany fa més de 300 anys i on se situava.  

La Casa de Cultura de l'Estany

La mina de l’Estany

La culpable de la dessecació de l’Estany va ser la construcció d’una mina de pedra seca, que us recomanem visitar amb la visita guiada que ofereix la Casa de Cultura. Fins el desembre està en obres, perquè l’estan habilitant per fer-la transitable per l’interior (fins ara només es podia veure des d’un dels pous de ventilació). Jo vaig tenir la sort de poder-ne veure un tros i la veritat és que és una construcció espectacular feta amb pedra seca, que van construir els monjos del monestir per tenir més terres per poder conrear i, conseqüentment, més impostos. Si hi aneu abans del desembre, demaneu que us indiquin com arribar a la boca nord. Des d’allà us podreu fer una idea de la magnitud d’aquesta mina de més de 400 metres.

La mina per dessecar l'Estany

Monestir de Santa Maria de l’Estany

Sí, un dels atractius més famosos de l’Estany és el seu monestir. En la ruta que us proposem en aquest article és complicat visitar-lo per temps (tanca a les 14h) i, a més tampoc entra dins del patrimoni de l’Ecomuseu. De totes maneres, abans d’anar a dinar, us recomano fer una volta pel poble i veure el monestir des de fora. Tota la població és un nucli medieval preciós on predomina la pedra.

El monestir de Santa Maria de l'Estany

Dinar al restaurant Magadins Vell

Dinar a Magadins Vell és trobar-te el Moianès a taula. L’Anna i l’Elies fa més de 20 anys que treballen per oferir als seus clients un producte de proximitat i de qualitat. Els seus subministradors són pagesos, ramaders i productors principalment de la comarca que els proporcionen els aliments per cuinar plats tradicionals catalans. Estan treballant per tenir el certificat Biosphere i, a més, menjareu a una masia amb gairebé mil anys d’història que, tot i els canvis soferts al llarg dels segles, conserva bona part de les estructures que conformaven el mas en els segles XIV i XV. Així que gaudireu del Moianès al plat sota unes voltes de pedra magnífiques.

El dinar de Magadins Vell

L’agrobotiga de Magadins Vell

Després que molts clients demanessin durant anys sobre la procedència dels productes de Magadins Vell, l’Anna i l’Elies fa dos anys que van decidir posar en marxa un nou projecte: una agrobotiga on trobar la major part dels productes que utilitzen per elaborar els seus plats. Un petit supermercat on trobar iogurts, carn, ous, fruita, verdura, pasta, melmelades i un llarg etcètera d’aliments procedents, majoritàriament, de la comarca. Us recomano que hi feu una volta després de dinar i marxeu a casa amb una petita selecció dels productes que més us hagin agradat.   

L'agrobotiga de Magadins Vell

El rentador de la llana del Roquer

Després de dinar, la següent parada és Castellterçol per descobrir l’únic rentador de llana que es conserva a Catalunya. Es tracta d’una construcció singular de gran valor arquitectònic, ja que disposa d’una volta de pedra de mig punt que dona pas a una altra volta d’uns 10 metres de diàmetre que arriba al fons d’una bauma de pedra natural. Sota de la volta s’hi troba el safareig de 10 metres de llarg que servia per rentar la llana a través de dos canals on corria l’aigua, que permetia netejar la llana gràcies al constant moviment de l’aigua. Unes escales porten a sobre la volta, on s’estenia la llana, que amb l’ajuda de la pendent s’assecava més ràpid.

El rentador de llana del Roquer

Les poues de glaç de la Ginebreda

No gaire lluny del rentador, trobem les poues de glaç de la Ginebreda. Aquí es concentren 4 de les 60 poues que s’han documentat al Moianès. Trobar 4 poues annexes sense estar connectades interiorment entre si és un fet excepcional a l’arc mediterrani. Una d’elles és visitable i serveix per explicar la gran importància que va tenir la indústria del gel al Moianès a partir del segle XVII. Aprofitant els nous usos de l’alimentació, una època d’especial refredament climàtic a tota l’Europa Occidental i la proximitat del Moianès amb Barcelona, la comarca troba una nova manera de generar ingressos. Durant l’hivern produeixen gel d’alta qualitat amb aigua neta que emmagatzemen a les poues i a l’estiu el baixen amb burros a Barcelona. De tota la càrrega, la meitat es desfà pel camí, però tot i així segueix sent un negoci rentable.

Les poues de la Ginebreda

El mirador de la Creu de Moià

Per acabar el dia, torno a Moià i pujo fins el mirador de la Creu, un magnífic mirador natural que permet contemplar el pla on s’assenta Moià. En dies clars també podeu arribar a veure el Montseny, Montserrat i la serra de Sant Llorenç del Munt. El camí fins a la creu està adaptat i ple de detalls d’un senyor que va dedicar-se a arranjar-lo. De fet, si teniu ganes de passejar, al costat trobareu el seu particular jardí botànic, d’entrada gratuïta.

El mirador de la Creu de Moià

Informació pràctica

  • Espai Hemalosa: les visites són concertades i costen 3 euros per persona i normalment demanen un grup de 10 persones, però fan excepcions. El segon diumenge de cada mes sempre es fa una visita combinada amb una ruta pels voltants del poble. Per concertar la visita podeu trucar al 93 830 14 18 o escriure a turisme@consorcidelmoianes.cat.
  • Casa Cultura: la trobareu oberta cada dia de 10 a 14h. El cost d’entrada són dos euros. Per fer la visita guiada i combinada amb la mina, heu de reservar. Costa 3 euros per persona, i normalment demanen un grup de 10 persones, però fan excepcions. La mina s’està habilitant per fer-la visitable per l’interior i és previst que s’inauguri el proper mes de desembre. El telèfon de reserva és el 93 830 14 18 i el correu electrònic turisme@consorcidelmoianes.cat.
  • Magadins Vell: és obert de dimecres a diumenge per dinar. Entre setmana ofereix un menú per 14.50 euros i els caps de setmana, carta que surt a 20-25 euros per persona.
  • Rentador de llana i poues de glaç de la Ginebreda: el rentador de llana és d’entrada lliure, però és molt recomanable concertar la visita que, normalment es fa conjuntament amb les poues de la Ginebreda. Com les altres visites tenen un cost de 3 euros per persona i normalment demanen un grup de 10 persones, però fan excepcions. Normalment es queda al polígon el Vapor i des d’allà, podeu fer la ruta en cotxe o a peu i, fins i tot també es pot incloure Esplugues, una casa de pagès construïda sota una bauma. La visita de tots 3 espais a peu es pot allargar 3 hores. Per concertar la visita podeu trucar al 93 830 14 18 o escriure a turisme@consorcidelmoianes.cat.


Més informació: