L’univers màgic d’un col·leccionista


Joan Abelló i Prat (1922-2008), el pintor de Mollet del Vallès, fou un col·leccionista apassionat. Al llarg de la seva vida va aplegar milers de peces, obres d’art i objectes de tota mena que encabia a la casa on va néixer i que, amb els anys, va haver d’ampliar annexant-hi les cases veïnes. Aquest museu és la Casa del Pintor Abelló, una joia per descobrir.

Passejant pel carrer de Lluís Duran a Mollet del Vallès mai no diríeu que s’hi amaga un dels museus més sorprenents, eclèctics i desconeguts de Catalunya. La Casa del Pintor Abelló no és la típica casa-museu, sinó que va molt més enllà. La Casa del Pintor trasllada el visitant a la vida bohèmia, culta i desenfadada de Joan Abelló, plena d’excessos, d’objectes, de cultures i viatges. És una obra d’art en si mateixa.

En creuar el llindar de la Casa del Pintor, una portalada que va pertànyer al convent dels Àngels de Barcelona, entrem dins el bagul d'un col·leccionista. A través de sales, escales, soterrani, pisos... comença un itinerari que ens descobreix l’univers d’Abelló: sostres pintats; parets on no hi queda ni un mil·límetre lliure d’art; vitrines plenes de miniatures, porcellana i vitralls; vestits i maniquins de diverses èpoques i procedències; mobiliari; art asiàtic, art negre i tauromàquia; pintures, esbossos i escultures dels autors més destacats dels segles XIX i XX, com Joaquim Mir, Sorolla, Picasso, Brossa o Dalí.

Del modernisme a l’art contemporani

De la donació que Abelló va fer a la ciutat de Mollet, en va sortir un espai més diàfan, menys estrident: el Museu Abelló. Situat en un edifici modernista, remodelat i inaugurat l’any 1999, el Museu acull una de les col·leccions més importants de pintura i escultura catalana des de finals del segle XIX fins als anys setanta, al costat d’una exposició permanent sobre l’obra pictòrica de Joan Abelló, des dels inicis, marcat per la influència dels mestres, fins a l’etapa de maduresa estilística caracteritzada per l’explosió de colors, una tècnica que el pintor va batejar com un moviment propi, l’Explosivisme. Es basava a llançar a l'atzar la pintura del tub damunt la tela, deixant-se endur per la intuïció. Sovint, l'explosió de la pintura es fa amb un gruix tan considerable que els quadres passen a ser en tres dimensions i la matèria es fa dúctil.

A la planta baixa, el Museu té una sala d’exposicions temporals, la majoria de producció pròpia, que, a banda de mostrar l’obra d’Abelló i el fons de la col·lecció, busquen promoure i difondre l’art contemporani. No en va, el Museu Abelló és un dels 13 museus que formen part de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya.


Més informació: