Sant Jeroni i la vida eremítica


Sant Jeroni, el punt més alt del massís de Montserrat, és un dels millors miradors de Catalunya. Des d’allà, i en un matí clar, s’arriben a contemplar el Tibidabo, el Matagalls, els Pirineus i, fins i tot alguns dies, l’illa de Mallorca. El camí per arribar-hi, no gaire llarg però costerut, és una de les rutes clàssiques que surten del monestir.

Pujar un bon grapat d’escales i caminar durant una mica més d’una hora salvant un desnivell de 500 metres té premi: contemplar una de les millors vistes de Catalunya. Per a molts excursionistes, aquest és l’objectiu principal de l’excursió al mirador de Sant Jeroni, una de les més populars de la muntanya de Montserrat. Tanmateix, l’itinerari s’ho val per moltes altres raons, ja que durant el trajecte es poden veure paratges de gran bellesa natural –des de boscos i torrents a miradors com el de la serra de les Paparres o el de Mossèn Cinto–, algunes de les agulles més famoses de la muntanya –la Gorra Marinera, la Mòmia, la Trompa d’Elefant o la Gorra Frígia– o capelles com la de Sant Benet o Sant Jeroni.

La ruta surt del pla de les Taràntules, situat a l’estació superior del funicular de Sant Joan (la inferior és al monestir). També s’hi pot accedir pujant a peu; en aquest cas, s’ha d’afegir mitja hora de caminada i 300 metres de desnivell positiu a la ruta. Un cop allà cal agafar un camí bastant ample a la dreta que porta a una balconada que ofereix una magnífica vista del monestir des de les alçades.

En poc més d’una hora i mitja s’arriba al mirador de Sant Jeroni, després de passar per altres punts estratègics del massís, des d’on es tenen vistes del Cavall Bernat (un dels principals reptes dels escaladors catalans) o el Cap de Mort (una roca amb forma de calavera). Una vegada s’arriba a la capella de Sant Jeroni, un petit camí amb molt pendent porta al mirador, situat a 1.236 metres d’altura. Aquest és el sostre de la muntanya de Montserrat, un punt de confluència al límit de tres termes municipals, de tres comarques diferents: el Bruc, a l'Anoia; Marganell, al Bages, i Collbató, al Baix Llobregat.

Per tornar al santuari, es pot fer el mateix camí fins a l’estació superior del funicular de Sant Joan o canviar l’itinerari i caminar pel fons de la vall pel camí vell de Sant Jeroni. En aquest cas, cal desfer l’últim tram del camí fins a arribar a un trencall situat entre la capella de Sant Jeroni i el torrent de Santa Maria, des d’on cal prendre el camí descendent amb direcció al pla dels Ocells i el monestir de Montserrat.

No t'ho perdis! Viure en una ermita

Montserrat ha estat tradicionalment una muntanya on s’han refugiat un gran nombre d’ermitans, fugint de la societat i de les seves normes i temptacions, amb l’objectiu de viure en un paratge solitari, lluny de qualsevol senyal de civilització. Per això la serra és plena d’ermites aïllades. De les tretze que hi havia repartides pel massís, set es mantenen dretes: Sant Dimes i la Santa Creu, l’ús de les quals està reservat als monjos del monestir; Sant Antoni, Sant Salvador, Santa Caterina i la Trinitat, que funcionen com a refugi per a excursionistes, i Sant Benet. Les altres sis estan en ruïnes o ja desaparegudes: Sant Joan, Sant Onofre, Santa Anna, Sant Jaume, Santa Magdalena i Sant Jeroni.


Més informació: