Vic i Osona, de ruta medieval


Ja hi van ser els romans, però van ser els nostres avantpassats medievals els que la van fer créixer. Vic conserva un dels cascs antics més significatius de Catalunya. És per això que el seu mercat medieval té tant d’èxit. Ens disposem a passar un cap de setmana recorrent a fons els carrers medievals de Vic, però també a escapar-nos-en per admirar la plana i descobrir altres punts estratègics de la història.

Volem descobrir a fons la seva essència i ho farem amb en Carles i la Cris del blog de viatges en català wetravel.cat. Ens esperen dos dies molt intensos. Qui puja a la màquina del temps?

Dissabte

  • 9.30h Visita a la Casa Riera Ordeix
  • 11.00h Visita al mercat de Vic
  • 13.00h Dinar a la Tresona XXI
  • 15.00h Visita guiada pel casc antic de Vic
  • 19.00h Arribada a l’allotjament Seminari de Vic
  • 20.30h Sopar al restaurant el Gravat

Diumenge

  • 9.00h Excursió a la Creu de Gurb
  • 12.00h Visita al jaciment l’Esquerda
  • 14.00h Dinar al Seminari de Vic
El nucli medieval de Vic

Dissabte

Avui és dia de mercat a Vic, un dels primers esdeveniments que es van instaurar a la ciutat en època medieval. Passejarem per un dels mercats més famosos de Catalunya, però abans descobrirem un dels productes estrelles de Vic: la llonganissa. A la tarda, passejarem pels racons amb més història de la ciutat de la mà d’un guia de 10. I, entremig, per agafar forces, dinarem a una casa amb molta història i soparem a un local amb plats molt innovadors. Per dormir, ens quedarem al Seminari de Vic, un allotjament amb molta vida.

Visita a la Casa Riera Ordeix

Entrem a la història de Vic per la plaça dels Màrtirs, coneguda antigament com la plaça dels porcs, perquè s’hi comercialitzaven aquests animals. I concretament ho fem al número 14, on hi ha uns assecadors centenaris. Parlem de la Casa Riera Ordeix on des de 1852, sis generacions s’han dedicat a la fabricació de llonganisses artesanals utilitzant els mateixos espais des de fa més de 150 anys. Una experiència sensorial que no us podeu perdre quan visiteu Vic. Normalment, la visita la fa la Genia, una russa apassionada dels idiomes i de la història, que us explicarà al peu de la lletra i en un català perfecte, tota la història de l’únic assecador del segle XIX que queda a la ciutat.

La Casa Riera Ordeix, més de 150 anys de llonganisses

La llonganissa de Vic

Quan a meitat del segle XIX, Joan Riera Font va fundar la Casa Riera Ordeix, a Vic hi havia més de 30 fàbriques de llonganisses. La capital d’Osona reunia les condicions climàtiques necessàries per fer una llonganissa excel·lent: temperatures baixes i humitat elevada. I ho segueix fent. Aquesta humitat que baixa de les muntanyes a la plana és ideal perquè proliferin els fongs nobles que ajuden a l’assecatge de la carn. Durant la visita podreu veure els assecadors, tots fets de fusta i pensats per tenir la màxima ventilació, un espai súper fotogènic que ha presenciat el pas de sis generacions de fabricants de llonganisses.

Les llonganisses de la Casa Riera Ordeix

La producció de la Casa Riera Ordeix

Aquesta empresa segueix elaborant i assecant les llonganisses com el primer dia, de manera totalment artesanal. Per fer-les només fan servir carn de truja (molt més madura que la de porc), panxeta, sal i pebre i les emboteixen en tripes naturals. Res de químics ni conservants. Les omplen manualment i també les emboliquen amb paper una per una. En fa 3 tipus: la llonganissa de Vic, la llonganissa amb tòfona i la Gran Luxe, que són aquelles peces que tenen un procés d’assecatge més llarg. I tenen dues mides: les petites, que s’omplen amb mig quilo de carn, i que un cop seques al cap d’uns 2 mesos queden en 300 grams; i les grans, omplertes amb 2 o 3 quilos de carn, que tarden 5 o 6 mesos a assecar-se i quan es venen pesen la meitat. Produeixen unes 70 tones a l’any; una tercera part la venen a Catalunya, l’altra a Espanya i la resta a l’estranger, i són llonganisses que des de l’any 2002 tenen Indicació Geogràfica Protegida.

Les llonganisses de la Casa Riera Ordeix s'assequen com abans

Visita al mercat de Vic

El mercat setmanal de Vic és una de les imatges més buscades pels visitants de Vic. El mercat ja hi era, de fet, abans que les cases de sota les arcades de la plaça. Està documentat des del segle IX i es diu que se celebrava a una immensa esplanada a prop de les poques cases que hi havia llavors al nucli. Els primers edificis no es van començar a construir fins al segle XII, quan la venta de determinats productes va propiciar l’aparició d’oficis com el ferrer que posava les ferradures als cavalls o el pellaire que adobava la pell dels animals que es veien. Avui, queden les parades de fruita i verdures, flors, artesania i aviram i també una gran part de roba i complements. Us hi podeu perdre durant hores!

El mercat de Vic, més de 10 segles d'història

La xarcuteria Ca la Teresona

Vic és terra d’embotits i a part de la famosa llonganissa, diferents empreses segueixen elaborant secallones, fuets, botifarres i bull des de fa segles. Un bon exemple n’és Ca la Teresona, fundada l’any 1837. Al capdavant, avui hi ha en Santi Masallera, la sisena generació, que ha intentat adaptar-se als nous temps sense perdre l’essència del producte artesanal. Segueixen elaborant utilitzant les receptes dels seus avantpassats i s’identifiquen amb la tradició i l’elaboració pròpia. Ofereixen visites a l’obrador i tallers per fer el propi fuet o botifarra, una iniciativa que té molt d’èxit, i també tenen un restaurant.

Ca la Teresona, embotits des de 1837

Dinar a la Tresona XXI

Des de fa 12 anys, van fer un pas més i sobre la xarcuteria van obrir un restaurant. La Tresona XXI és un d’aquells espais mig amagats que ens encanta descobrir. Tot va començar com una vermuteria, arrel que els visitants demanessin una copa de vi per acompanyar els embotits que els deixaven provar a la botiga abans de comprar. Amb el temps, van veure que més que un pica-pica, els clients preferien un àpat com Déu mana (primer, segon i postres) i, des de 2006 ofereixen un menú de migdia, basat en els productes que elaboren i la cuina de mercat. Un restaurant per menjar com a casa.  

Dinar a La Tresona XXI, com a casa

Visita guiada al nucli de Vic

A la tarda toca trepitjar els carrers més antics de Vic. En Xavier Cervera, de Fòrum Vicus, és el guia que ens porta a descobrir la història medieval de la capital d’Osona. Es presenta com una enamorat de Vic i la passió amb la qual ens transmet els seus coneixements ens ho confirma. Detalls i curiositats que enriqueixen la passejada.  

El nucli antic de Vic

El Museu Episcopal

Des de 2002, el Museu Episcopal de Vic té un edifici per fer lluir totes les obres que conserva. Juntament amb el MNAC, té la col·lecció d’art medieval més important d’Europa. El va fundar l’any 1891 mossèn Josep Morgades, i gràcies a això es van poder salvar i conservar moltes de les obres de gran importància que segurament ara estarien en mans privades i estrangeres. Ell i un grup d’intel·lectuals i clergues de Vic de l’època de la Renaixença van començar a actuar just al moment que grans col·leccionistes europeus i mundials oferien grans quantitats de diners per obres del romànic i el gòtic català.  

El museu Episcopal de Vic

Les obres més significatives del museu

El museu guarda autèntiques obres mestres de pintura i escultura del romànic i del gòtic català, a més d’altres col·leccions d’arqueologia, teixit, vidre i ceràmica. Un fons de valor excepcional integrat per més de 29.000 peces. El guia ens fa fixar sobretot en 3 obres:

  • El davallament d’Erill la Vall, datat de la primera meitat del segle XII i d’autor desconegut, és una obra molt destacada perquè n’hi ha molt poques a tot Europa de les mateixes característiques fetes de fusta.
  • El retaule de la passió, mort, resurrecció i ascensió de Crist prové de Sant Joan de les Abadesses. És un retaule gòtic del 1341-1342 del mestre Bernat Saulet fet d’alabastre i vidre i que encara conserva restes de policromia.  
  • El retaule de l’advocació franciscana prové de l’antic convent de Santa Clara de Vic i és una de les obres que va fer que el nou edifici del museu fos tant alt com és per la seva majestuositat. Se sap que va costar 200 florins d’or i va ser un dels retaules més importants del gòtic català. És de Lluís Borrassà i es va fer entre 1414 i 1415.
Les obres més importants del museu Episcopal de Vic

El campanar de la Pietat

No hi ha un lloc millor per fer-se una idea de l’urbanisme d’una ciutat com pujar a un punt elevat, com un campanar. Durant la visita guiada, tenim la sort d’enfilar-nos al campanar de la Pietat, l’edifici més alt del centre de Vic. Des d’allà hi ha unes visites espectaculars de la ciutat medieval i es veu amb tota la seva esplendor el campanar romànic de la catedral. A més, ens fem una idea d’on es troba Vic, a la famosa plana vigatana, i com l’envolten les muntanyes. Un punt que heu de demanar que us inclogui sí o sí si feu la visita amb en Xavier.

Les vistes des del campanar de la Pietat

La catedral i el campanar romànic

L’actual catedral de Vic té orígens al segle IX, tot i que del romànic només conserva el meravellós campanar (el més alt de Catalunya) i la cripta. Es creu que més antigament hi havia hagut una catedral visigòtica, però se’n desconeix la ubicació, tot i que es creu que podria estar a la zona del temple romà. De l’actual catedral, que va ser cremada durant la guerra civil, també en destaquen el claustre gòtic i el retaule major gòtic, dedicat a Sant Pere.

La catedral de Vic

El temple romà

Tot i que de les columnes originals només en queda una part d’una, és un dels tres temples romans de la península ibèrica que es mantenen drets. Gràcies a l’aprofitament que en van fer els senyors Montcada per construir-se el castell el segle X, es mantenen les parets centrals d’aquest temple. El columnat és reconstruït, però permet fer-se una idea de la magnitud d’aquesta joia romana al centre de Vic. A un dels cantons també es poden veure les restes del castell medieval. Una curiositat, les marques que es veuen a les columnes, són del bombardeig que hi va haver el 20 de gener de 1939, abans de la fi de la Guerra Civil.

El temple romà de Vic

La plaça Major

L’última parada de la ruta guiada és la plaça Major de Vic. Es tracta d’una de les places més grans de Catalunya i alguns també diuen que és “la més bella”. És també l’única que manté l’essència medieval, ja que no ha estat pavimentada. Està plena de curiositats que en Xavier ens va desgranant poc a poc i que no us explicarem per no desmuntar l’efecte sorpresa. Només us direm que la part més antiga és la que es troba al costat nord i que si busqueu entre les façanes encara podeu trobar escuts que determinen quin ofici es feia a cada casa. Tota una joia.

La plaça Majorde Vic

Allotjament el Seminari de Vic

Després d’aquest dia tan intens, anem a instal·lar-nos al lloc on passarem la nit. El Seminari de Vic es va construir el 1949 als afores de la ciutat, però ara es troba només a 5 minuts del centre. És un edifici enorme que encara manté l’essència per la qual es va construir: la formació. S’hi fan diferents cicles formatius i també estudis de teologia i ciències religioses. Una part s’ha rehabilitat per acollir allotjaments i restauració. Un lloc acollidor i tranquil si voleu passar una nit a la ciutat dels Sants.

El Seminari de Vic

Sopar al restaurant El Gravat

Per sopar tornem al centre històric. Concretament al carrer Sant Miquel dels Sants, on hi ha diversos restaurants. Nosaltres escollim el Gravat, un local amb molta història i que fa 9 anys que ha agafat un nou tarannà. Al cap davant hi ha l’Uri, la Nu i la Montse que diuen que “un bar no és un bar. Un bar és un bar i és més que un bar. Sinó no és un bar”. I no trobaríem millor definició per al Gravat. Quan hi entres t’hi sents acollit, com a casa, és un lloc amb caliu. I tenen una carta que no és la típica carta d’un bar: hi trobareu les típiques tapes, però amb un toc especial i també aires de cuina japonesa i mexicana. Un gran descobriment!

Sopar al Gravat de Vic

Diumenge

Avui ens llevem amb la idea de conèixer el passat medieval dels entorns de Vic. Començarem amb una excursió a la Creu de Gurb i seguirem amb una visita al jaciment ibèric i medieval l’Esquerda de les Masies de Roda. Per rematar el dia, provarem el menú que ofereix el Seminari de Vic.

Els entorns de Vic

La comarca d’Osona és una zona especialment prolífera en restes medievals, en part, gràcies a la gran importància que ha tingut al llarg de la història el bisbat de Vic. Indrets com el monestir de Casserres o els pobles de Rupit i Tavertet que vam descobrir en la nostra ruta pel Collsacabra o el monestir de Lluçà i els pobles de Perafita o Sant Boi, que vam recórrer durant el nostre cap de setmana pel Lluçanès, són testimonis d’aquella època.

Les vistes de la plana de Vic des de la Creu de Gurb

La Creu de Gurb

Avui, però, ens centrem en un racó més proper. La Creu de Gurb fa un segle que corona el turó que es coneix amb el mateix nom i és una de les rutes predilectes dels osonencs. El seus 883 metres d’alçada el converteixen en un fantàstic mirador natural de plana de Vic. Hi ha unes visites espectaculars i les enganxem just quan acaba de sortir el sol. A més, estem en un racó amb història. Diferents excavacions diuen que probablement ja hi va haver ocupació ibera o romana i constaten que fa mil anys s’hi va construir el castell de Gurb del qual en queden unes restes poc visibles. Nosaltres pugem al turó, xino xano, seguint les indicacions de l’aplicació Natura Local, però aquesta ruta circular hi puja des de Sant Andreu de Gurb i passa pel bosc encantat. Si aneu amb nens, els hi encantarà!  

La Creu de Gurb

El jaciment de l’Esquerda

L’Esquerda ha tingut ocupació humana gairebé durant 25 segles, des del segle VIII aC fins l’any 1314 dC. És a dir per aquí hi han passat els últims habitants de l’edat del bronze, ibers, visigots i carolingis. I no és d’estranyar, el jaciment es troba en una zona privilegiada, a una península envoltada del riu Ter, una defensa natural única.

L'entorn del jaciment de l'Esquerda

L’Ausa ibèrica, el poblat iber

Unes de les restes més importants del jaciment són les restes ibèriques. Es conserva part de la muralla i dues torres massisses de pedra i s’intueix el traçat dels carrers. Les últimes investigacions apunten que la famosa ciutat d’Ausa estaria ubicada en aquest emplaçament. Els ibers van viure aquí des del segle V aC fins el segle I aC, quan van abandonar el poblat després d’una destrucció coincidint amb l’arribada dels romans, tot i que, de moment, no es té constància que ocupessin el poblat.

Les restes ibèriques del jaciment de l'Esquerda

Sant Pere de Roda, el poble medieval

Sembla que entre els ibers i el segle VIII dC, la zona va estar abandonada, però l’època medieval a la zona va ser especialment prolífera. La primera cita documental és l’any 886, en un escrit carolingi que explica que Aissó va destruir “Roda ciutat” enmig d’una batalla de la noblesa autòctona contra l’ocupació carolíngia. Al segle XI el poble passa a dir-se Sant Pere de Roda, moment en què apareix l’església romànica, les restes més importants de la part medieval del jaciment. D’aquesta època, al jaciment també es pot veure la muralla medieval, les restes de la necròpolis al voltant de l’església i un gran nombre de cases medievals.  

Les restes medievals del jaciment de l'Esquerda

Dinar al Seminari de Vic

Acabem el cap de setmana medieval a Vic amb un dinar al Seminari de Vic. Es tracta d’un menú tancat servit a mode self service de molta qualitat. Treballen amb productes de proximitat i fan cuina de mercat. Ofereixen 2 plats a escollir més postres. Les taules són llargues i es comparteixen amb altres comensals, una manera de copsar l’ambient del Seminari.

Dinar al Seminari de Vic

Informació pràctica

  • Casa Riera Ordeix. Si us hi acosteu i estan disponibles no tindran cap problema en fer-vos una visita, però recomanen trucar abans. Els diumenges de desembre ofereixen una visita guiada a les 12h.
  • El mercat setmanal. Es fa tots els dissabtes i els dimarts a la plaça Major.
  • Tresona XXI. El menú setmanal costa 14.95 euros.
  • Ca la Teresona. Si voleu fer una visita guiada o algun del seus tallers, consulteu la seva web.
  • Fòrum Vic. Per contractar els serveis de guiatge d’en Xavier Cervera, podeu fer-ho a través de la seva web.
  • El Gravat. Tenen un menú molt complet i depèn del que demaneu el preu oscil·larà entre els 15 i el 25 euros per persona.
  • Seminari de Vic. Una nit al Seminari amb esmorzar costa sobre els 60 euros, depèn de si trobes alguna oferta. El menú costa 10.5 euros.
  • L’excursió a la Creu de Gurb. Podeu seguir les indicacions de Natura Local, però tingueu el compte que el cotxe, ara, s’ha de deixar més avall d’on marca la ruta. La resta de camí, que no el senyalitza l’app, està marcat sobre el terreny i no té pèrdua. Tot amunt! L’alternativa, una mica més llarga (a tenir en compte si es vol tenir temps per visitar l’Esquerda) és l’itinerari des de Sant Andreu de Grub i parada amb el bosc encantat.
  • L’Esquerda. És a les Masies de Roda i obre els dissabtes, diumenges i festius de 10.30 a 13.30h. La visita és gratuïta i es pot fer per lliure. El primer diumenge de mes ofereixen una visita guiada per 3.5 euros. Acaben d’inaugurar el museu, que durant el mes de desembre de 2019 tindrà l’accés gratuït i encara han de fixar el preu a partir de llavors.


Més informació: