La capçalera del riu

El riu Anoia neix en diversos punts de la zona de l’altiplà de la Segarra. Diferents braços s’uneixen per formar el riu principal, just abans d’arribar a Jorba.

A la zona de la capçalera, el riu discorre encaixat entre petits penya-segats, amb un cabal escàs. Al llarg del seu recorregut, rieres i torrents hi aporten aigua, que fa augmentar progressivament el cabal i dona més entitat al riu.Aquí el paisatge és un mosaic de vegetació de ribera, pinedes i camps de conreu, en un espai que combina natura i activitat agrícola. Al llarg del camí veiem masos i molins dispersos que ressegueixen els marges del riu, envoltats de camps immensos que, al ritme de les estacions, canvien de color: del marró de la terra hivernal al groc viu de la colza primerenca i el daurat dels cereals d’estiu.

La colza és una planta molt mel·lífera de la família dels naps i les cols que es conrea per les seves llavors, de les quals s’obté oli utilitzat principalment per elaborar biodièsel, i un subproducte ric en proteïnes per alimentar el bestiar.

Fixa't en:

Als penya-segats s’observen ondulacions en les capes de roques sedimentàries, com ara margues, gresos i guixos. Aquestes capes s’han anat deformant sota l’acció de forces compressives, però sense arribar a fracturar-se, fins a donar lloc a la formació de plecs. La capa inferior, formada principalment per guixos d’una coloració blanquinosa, afavoreix el comportament plàstic del conjunt rocós. Aquests materials corresponen a l’eocè superior, fa aproximadament 35 milions d’anys.

Aquestes parets ofereixen refugi i lloc de nidificació per a la fauna, com ocells rapinyaires, ratpenats i insectes diversos.

El saüc és un arbust llenyós de fulla caduca que creix en abundància als marges del riu. A la primavera, floreix en grans inflorescències de flors blanques i oloroses, que a finals d'estiu esdevenen fruits carnosos de color negre-violeta, molt valorats per fer-ne melmelades.