La petjada humana
A mesura que el riu s’eixampla, a la vora s’intensifica la presència i l’activitat humanes. A les ribes trobem pobles i ciutats més grans, zones industrials i també horts que aprofiten les terres més fèrtils formades pels sediments al·luvials.
El riu Anoia ha patit una degradació progressiva de la qualitat de l'aigua i dels ecosistemes associats, a causa de l'ús intensiu que se n'ha fet, tant per a l'agricultura a la capçalera com per a la indústria aigües avall. Durant molts anys, s’hi abocaven residus procedents de la fabricació de sola i draps, així com de les indústries d’adoberies i telers, i del paper i cartró.
En els darrers anys, la millora en la gestió de les aigües residuals i les actuacions de restauració de l’ecosistema fluvial han permès recuperar en gran part la salut ecològica del riu, fet que avui dia permet gaudir d’una flora i fauna pròpies dels ambients de ribera.
Fixa't en:
El Jonc (Scirpoides holoschoenus) Usat tradicionalment en cistelleria.
La Boga (Typha sp.) La planta assecada es fa servir per fer seients de cadires.
Espècies invasores: una amenaça per al riu
Mantenir a ratlla les espècies invasores és una de les tasques més importants per conservar la salut del riu. Plantes com les canyes o els ailants creixen molt de pressa i envaeixen els marges, la qual cosa fa desaparèixer la vegetació autòctona.
Els animals exòtics, com el cranc de riu americà o les tortugues de Florida, també donen problemes. Competeixen amb les espècies locals per l’espai i l’aliment, i fins i tot en poden posar en perill la supervivència.
L’ailant (Ailanthus altissima) és una espècie molt invasora. L’escorça i les fulles contenen substàncies que impedeixen el creixement d’altres plantes.
