5 molins que pots trobar fent la Via Blava d'Anoia
La Via Blava Anoia no només és natura i camins a tocar del riu; és també un viatge per la història d’una comarca que ha viscut del curs de l’aigua. Durant segles, els molins van ser el motor econòmic de l’Anoia: primer per moldre gra, després per a la indústria paperera i tèxtil. Encara avui, els seus murs ens expliquen la vida quotidiana d’aquells temps. Recórrer la Via Blava és també retrobar-se amb aquest patrimoni.
1. Molí dels Moletons (Vilanova del Camí):
El Molí dels Moletons és un dels més representatius de la zona, situat estratègicament a tocar del riu Anoia. Inicialment destinat a moldre cereals, més endavant va adaptar-se a altres usos, com va passar amb molts molins de la conca. El seu emplaçament mostra clarament com l’aigua era un recurs clau per transformar el paisatge i impulsar l’activitat econòmica local.
2. Molí de la Sala (Jorba):
El Molí de la Sala és un altre testimoni del passat agrícola i industrial de la comarca. Com molts molins, combina història i entorn natural, ja que s’ubica en un punt on el riu ofereix un cabal constant. Passejant per la Via Blava, la seva presència recorda com cada poble aprofitava al màxim els recursos naturals. Ara queden restes, protegits per una heura que la cobreix sencera.
3. Molí Blanc (Igualada):
A Igualada hi trobem el Molí Blanc, un dels conjunts més singulars. Al llarg del temps va passar de molí fariner a fàbrica paperera, un exemple clar de la capacitat de reinventar-se de la indústria local. Avui és un espai de memòria, molt lligat al passat paperer de la ciutat, i s’ha convertit en un punt de referència patrimonial. Ara s’ha convertit en el Hotel Molí Blanc.
4. Molí de Cal Guarro (La Pobla de Claramunt):
El Molí de Cal Guarro, situat a la Pobla de Claramunt, va ser un dels molins paperers més emblemàtics de l’Anoia. Construït al segle XVIII per la família Guarro, aprofitava la força de l’aigua del riu per produir paper i esdevingué un referent de la indústria local. Tot i que va ser enderrocat recentment, encara se’n conserva la xemeneia, que recorda la importància d’aquest patrimoni vinculat a la tradició paperera de la comarca.
5. Molí de Rigat (Vilanova del Camí):
Finalment, el Molí de Rigat és una altra parada destacada de la Via Blava. La seva estructura (encara la podem veure) i situació ens recorden la xarxa de molins que, com una autèntica columna vertebral, van donar vida als pobles de l’Anoia. Cada pedra del seu mur explica una història d’enginy, esforç i adaptació a l’entorn.
6. Patrimoni viu a peu de camí
Aquests cinc molins —Moletons, Blanc, Sala, Cal Guarro i Rigat— són només una mostra del ric patrimoni que acompanya la Via Blava d’Anoia. Més que edificis antics, runes o bé hotels, són testimonis d’una manera de viure lligada al riu i al treball de la gent. Redescobrir-los és entendre que l’aigua no només dibuixa el paisatge, sinó que també ha modelat la història i la cultura de la comarca.
Caminar per la Via Blava és, doncs, també una manera de reconnectar amb aquest llegat: cinc joies de pedra i aigua que encara avui ens parlen en silenci del passat.
A més, si volem recordar l’ofici que es feia en un molí, es pot visitar el Museu Molí Paperer de Capellades on ensenyen l’ofici de com es feia el paper.