L'aiguabarreig i les fonts

 

La riera de Carme és l’afluent principal del riu Anoia. La seva aportació d’aigua és notable, ja que constitueix una de les principals sortides naturals de l’aigua de l’aqüífer de Carme-Capellades.

En aquesta zona de la Pobla de Claramunt, en què es conserven antics molins paperers, és on té lloc l’aiguabarreig entre la riera i el riu Anoia. Les zones d’aiguabarreig entre dos cursos fluvials acostumen a ser espais rics en fauna i flora.

Les fonts naturals són punts d’aigua dolça que brollen d’una surgència i actuen com a sortides naturals dels aqüífers. Aquestes zones constitueixen refugis de biodiversitat dins els ecosistemes mediterranis, especialment importants durant els períodes de sequera, quan proporcionen aigua i refugi a nombroses espècies.

Formen part del patrimoni local, tant cultural com ambiental, i sovint han estat espais de trobada i convivència molt valorats per la gent del territori, com ara les fonts del Cireret i la font de Cal Solà, que tenim ben a prop.

La font del Cireret, en una fotografia presa per mossèn Pere Bosch a inicis del segleXX (Arxiu Fotogràfic Municipal de la Pobla de Claramunt, Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona).

Fixa't en:

Hepàtiques i molses. Les hepàtiques van ser de les primeres plantes terrestres. No fan flors ni tenen teixits per transportar l’aigua; per això viuen en llocs molt humits, formant catifes verdes per on regalima l’aigua. D’elles van evolucionar les molses, que també creixen prop de les fonts. 

Hepàtiques a la font de Cal Solà.

Falgueres

Com les molses i les hepàtiques, les falgueres no tenen flors ni llavors, però sí sistemes conductors. Es reprodueixen amb espores i necessiten l’aigua per completar el cicle vital.

Falzia o capil·lera (Adiantum capillus-veneris), a la font del Cireret.

Es caracteritza pels pecíols negres i les pinnes en forma de ventall.

Fotografies: Quatre Passes, serveis ambientals