El cigronet de l'Alta Anoia és petit, té la superfície molt llisa, la pell molt fina, i augmenta fins a tres vegades el volum durant la cocció. És una especialitat local que, amb el pas de pares a fills durant moltes generacions, ha aconseguit una perfecta adaptació al medi i unes qualitats gastronòmiques excepcionals. A la comarca hi ha diversos productors que cultiven aquest llegum, i alguns treballen de manera ecològica, com Fruits del Secà, de Sant Pere Sallavinera, o Pep Mestre, d'Argençola. Es pot comprar en diversos punts, com a la botiga de la cooperativa Agro Igualada.

Una forma interessant de conèixer un territori és a través de la gastronomia i els productes autòctons. A l’Anoia es pot reviure una petita part de la vida que es feia als molins paperers amb el plat de l’arròs paperer, una recepta del segle XVIII que, actualment, es pot degustar als restaurants de la comarca. Es tracta d’un guisat a base de carn (jarret de xai o vedella)i arròs condimentat amb ceba, tomàquet, llard de porc, una mica de llorer i un toc de vi. És una recepta carregada d’història i que ens trasllada a la vida als molins d’abans.

A la zona de l’Alta Anoia també hi trobem la botifarra de Calaf, elaborada amb les parts més nobles del porc, barrejades amb el greix de la cansalada viada, i tot amanit amb sal i pebre. També destaquen els ous de Calaf, valorats per la seva frescor i qualitat. Provenen de l’explotació avícola de la família Frauca, dedicada des de mitjan segle XX a la cria de gallines i a la producció d'ous. 

L’origen de l’arròs paperer 

Per conèixer l’origen d’aquest plat ens hem de remuntar al segle XVIII, als antics molins de paper. En aquella època, l’Anoia era una de les comarques més actives en la fabricació de paper per l’important nombre de molins que s’agrupaven a la llera i afluents del riu Anoia. Capellades o la Pobla de Claramunt eren algunes de les poblacions que vivien d’aquesta indústria, tot i que se sap que bona part dels municipis de l'Anoia tenien com a mínim un molí paperer. El paper d’aquesta zona, en especial el paper de barba i el paper de fumar, es venia a gran part del mercat espanyol i a les colònies d’Amèrica. Aquest arròs es preparava perquè els treballadors aguantessin les llargues jornades laborals amb prou energia per a tot el dia.