El picapoll ha esdevingut un símbol d’identitat de la comarca, perquè és l’únic lloc de l’Estat espanyol on es conrea aquesta preuada varietat. Hi ha diferents cellers que estan recuperant les varietats autòctones de picapoll negre, sumoll i mandó, que ajuden a consolidar el particular perfil de la zona. També s’hi conreen d’altres varietats com macabeu, parellada i chardonnay per als vins blancs, i garnatxa, ull de llebre, merlot, cabernet franc, etc., per als negres.

Envoltats d’un clima mediterrani de muntanya, ens trobem en un territori esquitxat de petites barraques de vinya fetes de pedra seca i enormes tines amagades a les muntanyes. Servien per fer vi a tocar de la mateixa vinya, ja que el transport del raïm era molt complicat i costós. Els cellers que hi ha escampats arreu donen fe de la producció actual de vi, però paga la pena fer la ruta de les tines, a la vall del Flequer. 

El punt de partida és el Pont de Vilomara i se segueix en direcció a Rocafort. A mig camí trobarem el desviament cap a ca n’Oristrell i un aparcament, on començarem l’excursió. Tot l’itinerari transcorre a la vora del torrent del Flequer. Pel camí, anirem trobant les tines del Bleda, un conjunt amagat dins del bosc format per dues tines i dues barraques de vinya. Totes estan fetes de pedra seca, morter i ceràmica, i el sostre, de falsa volta, és de terra. Al Bages n’hi ha fins a 109 de catalogades, de les quals divuit són en aquesta ruta, com les tines del Tosques, un conjunt format per quatre tines i les seves barraques. El grup més espectacular és el de l’Escudelleta, amb dotze tines i barraques. En aquest conjunt també es pot veure una premsa fixa, de la qual encara queden restes de la pedra de la base. Cal anar a l’altra banda del riu per trobar la pista del començament i retornar a l’aparcament.

No t'ho perdis! Un patrimoni rural únic

Les tines de pedra seca de la vall del Flequer són un patrimoni rural històric únic a Europa. Integració en el paisatge i economia de recursos són valors en què aquestes construccions excel·leixen. Només als termes de Mura, Talamanca i Rocafort es conserven més d’un centenar de construccions de pedra seca que són testimoni de l’època d’esplendor de la vinya i el vi del Bages; especialment entre els anys 1860 i 1890, quan a Europa la fil·loxera ja feia estralls i al Bages encara no havia arribat.