Cultura i tradicions

Seguir les petjades d’Oliba en el mil·lenari del seu bisbat ens ha fet animar-nos a descobrir més joies del romànic als voltants de Barcelona. I és que sempre ens queda algun secret per descobrir. Si tinguéssim un transportador d’angles, la ciutat de Vic on Oliba va ser bisbe quedaria en el centre d’aquesta ruta a pocs quilòmetres a la rodona on el romànic es fon amb joies de la nostra natura.

A començaments del segle passat, l’art nouveau triomfava a París: façanes ondulades, cartells amb motius florals, escales forjades... Una nova estètica que reflectia la vida moderna de la ciutat i que, a Catalunya, va arribar amb força. Però quan els aires de l’art nouveau van creuar els Pirineus, els arquitectes catalans van reinterpretar-lo a la seva manera. És el que coneixem com el Modernisme català.

Els llibres d’història parlen de la profunda transformació que va viure Catalunya, i molt especialment les comarques de Barcelona, a principis del segle passat perquè va capgirar tots els àmbits de la vida: l’art, la literatura, l’arquitectura, l’espai públic, l’economia... De fet, poques coses permeten entendre tan bé la societat d'aquell temps com visitar les joies arquitectòniques d’aquella època: el Modernisme, uns temps en què una sèrie de famílies es van proposar ser modernes. I fer-ne ostentació.