7 coses que no sabies del Nadal

Fer el Pessebre, decorar l'arbre de Nadal, anar a veure els Pastorets o menjar torrons són tradicions que, ben segur, repetirem aquestes festes. Són costums que passen de generació en generació des de fa molt temps. Malgrat tenir-les molt presents, coneixes els seus orígens i per què han arribat fins als nostres dies? Continua llegint una mica més i ho descobriràs.

Els orígens del pessebre

Les figuretes del Pessebre són un dels guarniments més vistosos a les decoracions nadalenques. La idea original va ser de sant Francesc d’Assís, fundador de l'orde dels franciscans, després d'una peregrinació a Betlem l’any 1220. Impactat pel que va veure a Terra Santa, va voler recrear amb miniatures les representacions del naixement de Jesús. Amb el pas dels segles, la tradició es va anar estenent per tot el món. 

En el cas de la península Ibèrica, aquest costum va venir de la mà de Carles III quan va accedir al tron espanyol. Convé recordar que aquest sobirà havia estat amb anterioritat rei de Nàpols, així que va portar el costum dels pessebres d'allí. 

El caganer, una figura molt catalana

Seguim en el Pessebre, però per a fixar-nos en una figureta molt de casa nostra: el caganer. De nou, viatgem segles enrere, tot i que comença a aparèixer amb el seu aspecte habitual (el vestit tradicional català i la barretina) en els gravats de finals del segle XVI, en plena època del Barroc. Aquestes il·lustracions explicaven històries vinculades a Nadal i ell era un dels personatges secundaris.
 
Quina és la seva simbologia? Avui pot semblar-nos una figura una miqueta escatològica, però té un significat relacionat amb la fertilitat de la terra. Aquesta s'enforteix gràcies a la femta d'aquest personatge que actua com a abonament natural. Amb la implantació dels pessebres, es va convertir en figureta que, tradicionalment, també es va associar a la bona sort durant el segle XIX. 

Per què posem un arbre de Nadal?

Més enllà del pessebre, l'altra gran decoració per excel·lència de Nadal és l'arbre. En aquest cas es tracta d'una tradició que el cristianisme va adoptar de les cultures paganes del nord i est d'Europa. En aquests territoris, els arbres es consagraven a les diferents divinitats dels seus panteons. 

El canvi de costum pagà a un de cristià, segons un relat de l'església, es va produir en el segle VIII quan sant Bonifaci va talar un roure en Hesse (Alemanya) dedicat al déu Thor (la divinitat nòrdica del tro, no el personatge de Marvel). Davant la mirada dels sorpresos habitants de la zona, el religiós va llegir l'Evangeli i va oferir als vilatans un avet que simbolitzava la pau i la vida eterna del cristianisme

La tradició de convertir aquests arbres en decoració nadalenca se situa en el segle XVI. L'origen s'ho disputen Talin (Estònia) i Riga (Letònia) als països bàltics. Des d'allí, es va anar estenent per diversos països fins a aconseguir estendre-ho pràcticament arreu tres centúries després. 

L'origen del tió

D’una figura passem a una tradició també molt pròpia de Catalunya. El tió té uns orígens que es perden en el temps. Ens podem remuntar segles i segles enrere per a veure com les famílies cremaven grans troncs en la nit de Nadal (o del solstici d'hivern). 

Aquest costum es considerava una manera de recordar als familiars morts (les cendres de la fusta s'escampaven després) o una espècie d'ofrena per a demanar que les collites fossin propícies. 

La tradició del tió d'alimentar el tronc i donar-li cops de bastó perquè cagui regals, tal com la coneixem avui, va començar fa uns cinc-cents anys en les petites poblacions catalanes. De mica en mica, es va anar estenent fins a arribar a les ciutats i aconseguir una popularitat enorme en el segle XIX.

Què se celebrava abans de Nadal?

Com ja sabràs, segons la tradició cristiana, per Nadal se celebra el naixement de Jesús. Però ja abans de la implantació d'aquesta religió, moltes cultures i civilitzacions tenien les seves pròpies festes en aquesta època de l'any. El motiu és que coincideix amb el solstici d'hivern, que representa el renaixement del Sol, un esdeveniment molt important per a societats basades en l'agricultura. 

Si volem buscar un altre referent de la civilització occidental, trobem la celebració de les Saturnals romanes. Tenien lloc entre el 17 i el 23 de desembre. També feien grans reunions familiars (no faltava el menjar abundant) i es feien regals.

Per què mengem torrons i neules?

El torró té pràcticament una història diferent per cadascuna de les seves denominacions d'origen més cèlebres. També hi ha relats antics que situen el seu origen en les tradicions rebosteres d'al-Àndalus. Fins i tot hi ha una llegenda que parla de la seva creació molt a prop nostre. 

Aquesta història ens situa a la Barcelona de 1703, durant una epidèmia de pesta que va assolar la ciutat. Les autoritats van voler aixecar l'ànim de la població i van organitzar un concurs entre els pastissers de la ciutat perquè creessin un dolç. El guanyador va ser Pere Turró que crea les barres que mengem avui dia en els menjars celebrats durant les festes. 

Aquesta versió es considera més aviat un relat popular fictici. Si es busca un origen més històric, sembla que existeix cert consens a situar l'origen dels torrons en el Llevant espanyol a Xixona i Alacant, dos dels llocs amb més prestigi en l'elaboració d'aquests dolços, i que van seguir l'esmentada tradició de la gastronomia àrab en la península Ibèrica. 

I les neules? Els seus orígens ens porten als primers anys del cristianisme, al pa que es repartia en les cerimònies de l'eucaristia. Amb el pas dels anys, i seguint la tradició de la rebosteria dels monestirs. Ja en l'edat mitjana, es va convertir en un dolç que es venia a les portes de les esglésies.

Més tard, va passar a ser una de les postres favorites dels nobles de l'època. Per exemple, hi ha constància que el rei Jaume I el Conqueridor va oferir neules en una celebració nadalenca en 1267

Els Pastorets, de les esglésies als teatres 

Aquestes funcions nadalenques tan entranyables remunten els seus orígens en les representacions teatrals que es realitzaven en la Missa del Gall durant l'edat mitjana. L'arribada de la Contrareforma amb el Concili de Trento en el segle XVI va prohibir aquestes manifestacions d'oci popular en els llocs de culte catòlic.

Així que aquests espectacles van passar a celebrar-se en els teatres populars ja en el segle XIX gaudien d'una gran popularitat a Catalunya. El nom prové del primer text que s'ha conservat, Els Pastorets de Betlem, de 1887. Cap a l'any 1900, molts escriptors ja havien començat a adaptar textos per a aquests espectacles. Noms tan destacats com Jacint Verdaguer o Josep Maria Folch i Torres.

Avui dia poden veure's Pastorets per totes les poblacions de Catalunya. Alguns que podràs acudir aquests dies són els d'Igualada, Argentona, Cardona o Arenys de Munt. Una bona manera de conèixer la tradició nadalenca en família.

I si prefereixes pessebres vivents o altres activitats nadalenques aquí trobaràs tot i més perquè gaudeixis de les festes de Nadal on vulguis i amb qui vulguis! 


More information:

Pastorets de Catalunya
Pessebre vivent del Bages
Pessebre vivent de Corbera
Pastorets de Mataró