El canyissar

L’ambient humit de la vora del riu afavoreix el desenvolupament d’una franja de vegetació especialitzada: els canyissars. Aquests es troben habitualment a les vores d’estanys, rius i zones amb un nivell freàtic elevat.

Són formacions dominades pel canyís, el qual es pot veure acompanyat per bogues i joncs.

Els canyissars constitueixen uns hàbitats d’un alt valor ecològic i ofereixen refugi, zones de nidificació i aliment per a nombroses espècies d’animals. També intervenen en la filtració natural de l’aigua, atrapant sediments i contaminants, la qual cosa millora la qualitat dels ecosistemes aquàtics.

La canya és una planta d’origen asiàtic introduïda en aquesta zona.

Es considera una espècie invasora. La seva gran capacitat de propagació per tiges subterrànies (rizomes) desplaça la vegetació autòctona i redueix la biodiversitat.  Per aquest motiu, s’han dut a terme diverses actuacions per eliminar-la i recuperar els hàbitats naturals propis dels ambients de ribera.

Tradicionalment, ha tingut molts usos, com la fabricació d’instruments musicals (flautes i inxes), de cistells i, sobretot, en horts com a suport per emparrar, fet que n’ha afavorit l’expansió.

El canyís és una planta autòctona. A diferència de la canya, renova la part aèria cada any. La tija és més prima i menys consistent. Antigament, se’n teixien les tiges per fer-ne encanyissats per a cobertes i sostres.
 

Fixa't en:

Al llarg del camí, vora l’aigua del riu potser veus volar libèl·lules i espiadimonis. En saps la diferència? Les libèl·lules mantenen les ales obertes quan s’aturen. Els espiadimonis, quan estan aturats, pleguen les ales i les mantenen cap enrere.

L’abellerol és un ocell molt acolorit que s’alimenta principalment d’abelles i vespes. Excava el niu en talussos de terra com els que trobem vora el riu. És un ocell migrador que podem veure a l’estiu.

El llúpol és una planta enfiladissa de la família de les cannabàcies. Se n’aprofiten les flors femenines per aromatitzar la cervesa.