Ja els egipcis gaudien de la saborosa carn d’aquest ocell, la pintada, arribada de l’Àfrica, en concret de Guinea.

El mató, també anomenat "brull" o "brollat", és un formatge fresc molt popular a Catalunya.

La patata del bufet sembla tenir el seu origen en una varietat que s’acostuma a conrear a la Bretanya francesa, la Institut Beauvais.

El gall del Penedès és una varietat que es pot trobar exclusivament al Penedès. Es cria a corral i s’alimenta de gra, fruites i hortalisses.

A l’ànec mut també se l’anomena almescat, turc, morisc o de Barbaria. És un au negra, amb plomes blanques a les ales, de pell prima i carn consistent.

A més, del gall del Penedès, a Catalunya existeix una altra varietat autòctona de gall és el gall del Prat, també conegut com a gall potablava, i que és un dels signes d’identitat de la ciutat.

Els capons són pollastres castrats de sis mesos de vida. Mitjançant una alimentació molt especial, els animals aconsegueixen una carn molt saludable, de gran tendresa i un gust exquisit.

Ja a l'època dels romans, els vins del Penedès eren apreciats a tot l'Imperi, i s'exportaven a la Gàllia, a la Britània i, fins i tot, a Mauritània, aprofitant la Via Augusta. Aquest reconeixement internacional ha perdurat fins a l'actualitat: un terç de la producció es consumeix a l'estranger.

D’entre totes les receptes que constitueixen la rebosteria tradicional de Catalunya, en destaquen les neules.

El cultiu de la maduixa a la comarca del Maresme s’ha beneficiat, en especial a la part muntanyosa, de la seva proximitat al mar i d’un microclima idoni.